Labèrnia - Tres Turons
Cuando en la segunda mitad del siglo XIX, Pere Labèrnia i Carreras emprende la urbanización de los terrenos que poseía en la parte alta del Turó de la Rovira, todavía no hacía mucho que el Gobierno de Madrid, había aprobado oficialmente el proyecto de urbanización del ensanche de Barcelona creado por el ingeniero Ildefons Cerdà, al margen del concurso convocado por el Ayuntamiento de Barcelona, y fallado en favor del arquitecto Antoni Rovira i Trias
Puede decirse entonces que las primeras casas y torres que se construyeron y todavía se conservan en la "urbanització Labèrnia" tienen más historias entre sus paredes que la mayoría de las casas del por entonces recién estrenado "Eixample".Fue años más tarde cuando una inmigración masiva con muy pocos recursos, llegó a Barcelona, y en diversas partes de la montaña se crearon grupos de chabolas, que algunas duraron hasta pocos años antes de 1992 .
.
Hoy por hoy, aparte del trazado en cuadrícula de sus calles, podemos decir que el plan Cerdà se ha visto desvirtuado ampliamente por una densificación muy superior a la que que él mismo había previsto, como consecuencia de Ordenanzas municipales cada vez más permisivas que históricamente han ido dando lugar a la construcción de los cuatro lados de la manzana, en lugar de dos, y al aumento del número de pisos. En tal contexto, todavía sorprende más que el Sector d'Urbanisme de nuestro Ayuntamiento pretenda acabar con la urbanización desarrollada a lo largo de las calles Labèrnia y Mariá Labèrnia (el hijo de Pere Labèrnia i Carreras) donde aquellas casas y torres del siglo XIX siguen albergando-acogiendo las vidas-historias de niños y niñas del siglo XXI.
Ahora, nuestro ayuntamiento (PSC-iu-ERC), sigue sin escuchar a los vecinos y usuarios del parque, que demandan un parque mixto con las casas consolidadas, aún siendo conscientes que hay algunas que necesitan una rehabilitación. Creemos que en su conjunto aportan un valor arquitectónico y paisajístico, que puede mejorarse con el debido tratamiento de las visuales más aparentes. Aportan, también, seguridad a los paseantes y deportistas que utilizan el parque *(1).
No se puede entender, pues, que el consistorio barcelonés continúe obcecado en borrar del mapa las calles Labèrnia y Mariá Labèrnia a cambio de densificar más los barrios perimetrales, ya de por si excesivamente densos, dejando peligrosamente vacío un parque de tales dimensiones i de un marcado carácter boscoso, en una posición bien céntrica en la ciudad.
. Los vecinos solicitamos una recalificación que nos dé el respiro y la tranquilidad necesarios para mantener y cuidar las casas, naturalmente sin aumentar el volumen general edificado.
.
*(1) Los resultados de una encuesta realizada a paseantes y deportistas nos indican que el 95% estan a favor de que se mantengan las casas, y un 70% se sienten mas seguros/as (sobre todo ellas) y no lo utilizarian a partir de cierta hora de la tarde si no estuviesen las casas.
.
Miguel Losada
.
TRES TURONS
L'area compresa pels turons
de La Rovira, Carmel i El ColI, constitueix una
unitat geografica amb una vocació urbanística específica
reconeguda
parcialment per la ciutat a través dels intents de planejament que
s'han succeït
des de 1953.
Tanmateix, les propostes de
planejament i de projectes es van realitzar
sense una visió global del conjunt dels Tres Turons i de les seves
vocacions, i
sense una percepció clara de les funcions fonamentals tant d'ordre
estratègic
com local que podia tenir.
D'altra banda les prescripcions del planejament en
gran mesura no s'han portat a terme, quedant l'espai en gran part sense
ordenar i les propietats en una situació d'indecisió urbanística.
Es ara quan el Sector d'Urbanisme
del nostre Ajuntament ("d'esquerres" y "ecologista")
ha volgut donar una solució decisiva a través d'un projecte
que en cap moment
ha tingut en compte la participació veïnal, la realitat social
dels barris afectats ,ni
els efectes mediambientals que aquest projecte representa
El projecte del Parc dels Tres Turons, va sorgir en l'any 1976.
1925En aquest any, l'ajuntament va estar en mans dels alcaldes franquistes,
Joaquín Viola Sauret i José Mª Sòcies Humbert . En l'actualitat el relleu,
d'aquest projecte, ha estat recollit pel tripartit del govern (PSC-ERC-ICV).
Per a l'administració ha arribat el moment de simular una participació
ciutadana amb l'exposició dels plánols, on es projecta l'enderrocament de
900 cases i la construcció de 4.500 habitatges, podent-se apreciar el
negoci urbanístic que sortirá d'aquesta operació pintada de verd, en la
qual es veuran beneficiats empreses constructores, de materials, d'aigua,
llum, gas...
Per a portar a terme aquesta reordenació urbanística es deurà modificar
el PGM (Pla General Metropolità), que no és més que enderrocar el
construït de manera horitzontal i en harmonia amb el mitjà natural
(les cases existents), per a construir edificis, en altres zones del
barri, en els quals ficar a les famílies afectades i la resta dels
habitatges a construir, deixar-se les al mercat immobiliari. A pesar
que es diu que en aquest projecte es conta amb la participació veïnal,
denunciem que la majoria dels veïns i veïnes afectades en cap moment hem
participat en l'elaboració del projecte realitzat per l'Ajuntament, així
com en el projecte presentat pels tècnics de les entitats dels diferents
barris afectats i que tot això s'ha fet a esquenes nostres.
PER LA DESAFECTACIÓ DELS HABITATGES AFECTATS EN EL PARC JA EXISTENT!.
NO AL PROJECTE DELS TRES TURONS !
Notícies 12.09.2005
CiU demana a Clos la retirada del pla pels Tres Turons per consensuar-lo amb els veïns, i que consolidi els habitatges aixecats legalment abans de 1976
El Grup de Convergència i Unió a Barcelona denuncia que el Govern municipal pretén densificar molt més els barris d’aquest parc i assegura que el projecte s’està impulsant sense la participació real dels ciutadans
Barcelona.- El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, ha reclamat al Govern de l’Alcalde Joan Clos la retirada del seu pla de reforma del Parc dels Tres Turons, situat entre els districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia, per consensuar-lo amb els veïns, alhora que serveixi per consolidar els habitatges aixecats en aquesta zona legalment abans de 1976. La regidora de CiU Maite Fandos ha denunciat que el Govern municipal pretén densificar molt més els barris que estan a tocar d’aquest parc i ha assegurat que el projecte de l’Ajuntament s’està impulsant sense la participació real dels ciutadans i ciutadanes dels districtes afectats.
L’equip de Govern de l’Ajuntament de Barcelona presenta avui dilluns el seu projecte pel Parc dels Tres Turons, que conformen el Turó de la Creueta del Coll, el Turó del Carmel i el Turó de la Rovira. A parer de Maite Fandos, regidora de CiU adscrita al districte d’Horta-Guinardó, “aquest projecte, que ha estat polèmic des del primer dia, ara, l’Ajuntament el presenta com si fos un projecte que ha estat molt participatiu i consensuat, i això no es correspon amb la realitat”.
“Des de CiU volem denunciar que un cop més l’equip de Govern de la ciutat entén la participació d’una forma molt peculiar, com si participar fos dir el que vols fer i que els altres, en aquest cas els veïns, a mesura que vas fent reunions i no acceptes res del que et proposen, et penses que ja ho acceptaran per cansament”, ha dit la regidora nacionalista, que ha afegit que “aquesta és la sensació que té el grup de CiU a qui ni tant sols han demanat la seva participació, ni han facilitat cap documentació del projecte, tot i haver demanat constantment informació del mateix”.
El Grup de CiU ha defensat des del primer dia que el projecte del Tres Turons havia de servir per consolidar aquells edificis que vans ser construïts abans de l’aprovació de l’actual Pla General Metropolità, l’any 1976. Des del l’Ajuntament, mai s’ha volgut escoltar aquesta petició i el que s’ha fet es deixar en una situació de total precarietat i abandonament aquesta zona, com un clar exemple de mobbing municipal.
A parer de Maite Fandos, “ara els veïns i veïnes afectades veuen com desprès d’anys de viure en precarietat no només no se’ls ha acceptat les seves propostes sinó que, a més, es presenta com un projecte realitzat conjuntament i acceptat pels veïns, quan ells tenen uns projectes alternatius que difereixen en molt de la proposta de l’Ajuntament”.
El Grup de CiU també vol denunciar avui que amb el projecte que presenta l’Ajuntament es pretén densificar molt més els barris de les vores del Parc, barris ja de per sí de molta densitat. “És per tots aquests motius que CiU reclama que l’Ajuntament reconsideri tot el projecte del Tres Turons i consolidi els habitatges que vans ser construïts de forma legal abans de l’any 1976, any de entrada en vigor de l’actual PGM, i que de forma urgent es procedeixi a dignificar, arranjar i mantenir tota la zona dels Tres Turons que fa anys que està totalment oblidada amb l’excusa del futur projecte del Parc”, ha dit Fandos.
Com a veí afectat pel Parc dels Tres Turons, m'agradaria reflexionar sobre el tema de forma breu.
Segons acaba de declarar Josep Bargalló, "Catalunya necessita victòries..." però, com a ciutadà, potencialment "expropiable" pel Parc dels Tres Turons, em sento més derrotat que mai. Derrotat pel immobilisme moral pels qui en nom del poble, modelen, dissenyen, fan i sobre tot desfan el paisatge urbà a capritx d'uns interessos immoralment especulatius. Especulatius pel que fa als vots que esgarrapen de la ignorància de la majoria, dels temors de la gent gran als fantasmes de la postguerra i de les mentides farcides de promeses progressistes. Especulatius pel que fa a plans immobiliaris, obeint les veus del capital per a canviar de mà, aquest cop amb la atractiva idea del pulmó verd com a excusa ideal per a obtenir quants més beneficis millor. Especulatius pel que fa a les minses indemnitzacions que mes que compensar, el que fan son indignar.
Quan es dignaran els "dignataris" a escoltar als afectats de debò ? Haurem de muntar la nostra intifada pròpia per a lluitar contra aquest monstre administratiu implacable ?
Es factible una coexistència mixta entre habitatges i parc ?.
La resposta lògica a aquesta darrera pregunta és rotundament SI. La resposta del Ajuntament és "ni parlar-ne".
La lògica s’empara en el menys del 5% d'espai verd que "ocupen" les nostres habitatges en vers del més el 27% destinats als habitatges a construir, també de zona verda. Nosaltres ocupem, l'Ajuntament destina. Lamentablement, la lògica que impera és la de l'Ajuntament, la lògica absurda, la lògica imposada i conseqüentment la del pensament únic. La nostre lògica es recolza en l'estudi paral•lel del pla del Parc dels Tres Turons que demostra la viabilitat de la dualitat "parc sí, cases també" que els responsables de l'Ajuntament rebutgen amb fervor inquisitorial. Tot és qüestió de lògica.